miércoles, 18 de julio de 2012

Breve reencuentro con el mar


¿Tú sabes qué es el cielo?
La profusión de ese color azul
en realidad no existe.
Pero la belleza de su ilusión
nos oculta del vacío.

Tú materializaste un nuevo cielo
sobre los andenes de la estación.
Y no te diste cuenta…

Un cielo aguamarino: inmaterial.
Un cielo imperceptible.
Cielo turquesa sólo para mi alma.

Las caricias eléctricas
de las catenarias me desplazaron pronto.
Mi cuerpo flotó sobre los raíles
Con el paso del correo digital.

Fue sólo una ilusión.
El desvarío de unas horas fingidas.
Pero por un instante
mis angustias, mi tristeza, el dolor,
todo lo oscuro se ocultó en azul.

Eduard Ariza

2 comentarios:

  1. Interessant la intenció i també el fet.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Realment no és un poema que m'agradi gaire. El vaig començar molt foçadament. Al final ha acabat mig tallat i mal muntant. Però bé, feia quasi un més que no n'havia escrit cap.

      Eliminar